El Camí de Santiago és una proposta del nostre centre que s’està duent a terme des del curs passat i de la que cada any podrà gaudir l’alumnat de 3r d’ESO. Una experiència única i inoblidable per un Camí que ha estat recorregut per milions de persones al llarg dels segles i que quedarà gravat per sempre al seu record.
A més de ser una peregrinació religiosa, el Camí també és una oportunitat per desconnectar de la rutina diària, connectar amb la natura i conèixer a persones de tot el món. Cada persona que recorre el Camí té la seua motivació per fer-ho. En qualsevol cas, és un Camí de transformació personal en el qual s’aprèn a superar obstacles, a conviure amb persones de diferents cultures i a valorar les coses menudes de la vida. A més, també és una oportunitat per reflexionar sobre la pròpia vida i trobar respostes a preguntes importants.
El nostre alumnat ha recorregut 115 km en què ha viscut situacions de tot tipus i, de segur, cada pas ha sigut un gran aprenentatge. Els moments d’esgotament no han pogut amb ells, ni tan sols la pluja; com d’importants han sigut les paraules d’ànim entre els companys quan les forces fluixejaven en algun moment. Tot l’esforç ha merescut la pena per gaudir de cadascun dels meravellosos paisatges des de Sarria fins arribar a la Plaça del Obradoiro, al so de les gaites, i veure la monumental Catedral de Santiago de Compostel·la on descansa l’apòstol, una emoció difícil de descriure amb paraules. Amb molta il·lusió han rebut la Compostel·la, document lliurat per l’Oficina del Peregrí de Santiago que acredita que han completat el Camí.
Un munt de vivències que han quedat recollides en un diari de viatge, format per text i imatges, en el que ha participat l’alumnat i que s’ha anat publicant dia a dia en les xarxes socials. Els nostres xiquets i xiquetes l’han titulat El nostre Camí i és aquest:
Diari de viatge: El nostre Camí
Diumenge 16 d’abril
L’Alcúdia – Sarria
A les 6 de la matinada i amb molta emoció, també amb una miqueta de son, hem eixit en bus des de l’Alcúdia camí de Sarria (Lugo); allí començarem la nostra peregrinació.
Tantes hores de viatge no han pogut amb la il·lusió d’iniciar aquesta aventura.
En arribar a Sarria hem celebrat una eucaristia i després hem rebut les vieires i les credencials que ens acompanyaran en cada etapa. En aquestes haurem d’anar posant segells que indicaran cada lloc per on anirem passant.
Dilluns 17 d’abril
Sarria – Portomarín
Ens hem despertat a les 6, com farem cada dia, i ja desdejunats i amb les maletes al bus eixim a caminar amb il·lusió aquesta primera etapa del camí que comença a Sarria.
Abans d’eixir hem fet una lectura de l’evangeli i hem rebut la benedicció del peregrí; tenim per davant 22,4 km fins Portomarín.
Un paisatge meravellós: boscos, prats, el riu, ovelles, cavalls, vaques…
Ja a Portomarín, per la vesprada, hem jugat al joc de “La botella”, un joc de reflexió sobre com som, què fem i com ens relacionem amb els altres.
En acabar hem anat a missa. En aquesta, D. Javier ha participat acompanyant a un sacerdot de Sevilla, responsable d’un grup d’alumnes amb el que hem coincidit al Camí.
Estem cansats, però contents.
Dimarts 18 d’abril
Portomarín – Palas de Rey
Ens hem despertat un poc cansats, però amb ànim de seguir endavant.
Cada dia llegim l’evangeli i rebem la benedicció del peregrí, és un privilegi començar el dia amb una bona reflexió.
Hui hem de superar 25 km.
Tot i que el dia ha despertat boirós, no ha tardat en eixir el sol, quina calor hem passat!
No és una etapa massa dura; a més, ens ha animat estar de celebració, un dels nostres companys compleix els 15.
Feliç aniversari, Albert!
Dimecres 19 d’abril
Palas de Rey – Arzúa
Aquesta ha sigut l’etapa més dura de totes i la que més hores ens ha costat de fer, han sigut 28,8 km.
Però quan les forces fluixegen ens animem els uns als altres a seguir.
Hem conegut gent d’altres comunitats i també d’altres països amb els que hem pogut intercanviar impressions i practicar altres idiomes, sobretot l’anglés i l’idioma dels signes, qui no s’entén és perquè no vol.
Hem aprés que és la terra del formatge i on es menja el millor polp.
Hem creuat molts poblets i ens han sorprés cadascuna de les esglésies del Camí.
I en arribar a l’alberg… El metge, el metge, on està el metge?
El cansament ha deixat empremta en el nostre estat físic; ens fan mal l’esquena i les cames, però, sobretot, les llargues hores del Camí han afectat als nostres peus, quanta bambolla!
El nostre metge particular ha muntat la seua consulta allà on ha pogut, als albergs, però també durant el Camí.
Estem molt agraïts a Jorge Sanz Ribera per la seua atenció, per la seua professionalitat, pels seus consells i recomanacions i per l’amabilitat amb la que ens ha tractat.
I què dir del seu ajudant Pascual, quanta paciència ha tingut amb totes i tots. Més paciència que un sant. S’han guanyat el cel amb nosaltres.
Gràcies i mil gràcies més! Vos estimem!
Dijous 20 d’abril
Arzúa – Pedrouzo
Aquesta etapa és de 19,1 km. Ja portem 76,2 km; és la quarta etapa, el que significa que ja ens queda ben poc per a trobar-nos amb l’apòstol.
Estem quasi esgotats, però està sent una experiència molt enriquidora de la que estem gaudint al màxim.
Ja hem fet molts amics pel Camí, un d’ells és “Laon”, un home de 85 anys procedent d’Alaska amb el que hem coincidit cada dia. Un home molt peculiar, el veureu a les fotos.
Ja a Pedrozo hem assistit a missa a l’església de Santa Eulàlia de Arca, quina església més bonica i acollidora. Ens ha impressionat el seu altar amb forma de vieira, símbol de la ruta de peregrinació.
Ha estat una celebració especial perquè l’han concelebrat tres sacerdots, entre ells el nostre, D. Javier, que acompanyen a tres grups de col·legis valencians.
Divendres 21 d’abril
Pedrouzo – Santiago
Última etapa, 20 km per arribar al nostre destí.
L’esgotament no ha pogut amb nosaltres i tampoc la pluja. Quan faltaven uns 10 km per arribar a Santiago ha començat a ploure. Es diu que fer el Camí i que no ploga no és viure l’experiència al complet, així que prova superada, l’esforç a merescut la pena.
A 5 km de finalitzar el camí francés hem fet una parada al Monte de Gozo, des d’on els peregrins divisem per primera vegada la ciutat de Santiago i la seua Catedral. Allí ens han fet l’entrega de les polseres peregrines.
Sobre les 16h hem arribat a la Plaça del Obradoiro on es troba la Catedral de Santiago, lloc d’arribada de milers de peregrins.
Hem entrat al so de les gaites, tanta emoció no es pot descriure amb paraules, així que vos convidem a viure aquesta experiència que ha resultat tan enriquidora per a nosaltres, l’alumnat de 3r d’ESO del col·legi Sant Andreu Apòstol de l’Alcúdia.
Dissabte 22 d’abril
Santiago – L’Alcúdia
Hui el dia ha sigut més tranquil. Hem gaudit de temps lliure per passejar per la ciutat i comprar regalets per a les nostres famílies: polseres, clauers, pastís de Santiago, vieires i altres recordatoris.
Hem lliurat les credencial per poder rebre la Compostel·la.
Tot seguit hem visitat la Catedral i la cripta de l’apòstol.
Després de dinar hem iniciat el viatge de tornada a la nostra terreta, ja la trobem en falta i, com no, també a les nostres famílies.
Ens ho hem passat d’allò més bé, vos animem a emprendre aquesta aventura, així que només ens queda dir-vos… BON CAMÍ!!!
SOM SANT ANDREU!!!
En acabar de llegir l’article podreu gaudir de les imatges que l’alumnat ha anat recopilant i que completen el diari de viatge.
Volem agrair enormement a Jorge Sanz, i al seu ajudant Pascual, la gran tasca d’assistir a cada alumne que ho ha necessitat quan el Camí ha anat deixant empremta.
Ha estat una experiència molt enriquidora, tant per al nostre alumnat com per aquells que hem tingut la sort d’acompanyar-los, experiència que recomanem a tots aquells que busquen un desafiament personal a tots els nivells, una connexió amb la natura i una oportunitat per reflexionar sobre la vida.
Des del col·legi Sant Andreu vos animem a viure aquesta aventura. BON CAMÍ!
